Barcino, Barcelona
Ce n’est pas la première fois que la cité catalane est touchée par les
attentats. Mais celui du 17 août 2017 s’inscrit dans une trop longue liste
allant de l’Irak à l’Allemagne, de la Syrie à la Turquie, de la Tunisie à la Belgique, de la France au
Burkina-Faso…Le terrorisme ne frappe pas un pays, il frappe l’humanité. Le terrorisme
ne frappe pas une nationalité mais l’ensemble des civilisations. Le terrorisme
ne frappe pas une religion mais toutes les croyances. Avec à chaque fois des
vies brisées, des rêves envolés, des familles endeuillées.
Pour Barcelone, si chère a mon cœur, c’est un choc. Chaque arrière-plan
qui passe à la télé me rappelle quelque chose, me rappelle que des bons
moments. Sentiment indescriptible quand dans votre esprit les souvenirs paradisiaques
se mêlent à l’enfer de l’actualité.
Barcelone, terre de poètes, d’écrivains, tu es et tu resteras dans mon cœur
« la meva ciutat » et je sais que la peur, la renonciation, l’obscurantisme
et la haine n’atteindront jamais ton âme.
La meva ciutat
Josep Maria Andreu
Com podria dir-vos, si no la sabieu, la meva ciutat,
La meva ciutat, amb l'alba es desperta i és ampla
i oberta la meva ciutat.
La meva ciutat.
És feta amb les pedres i amb l'anima i l'aire
I el sol i les pluges de segles passats
És feta de vida que passa a corrues i és d'ara
Amb els homes d'ulls esperançats.
Amb arbres que vessen ocells a la Rambla
Amb flors que endiumengen vents de llibertat
Amb crits i banderes i gent abrandada
El treball i el somni caminen plegats.
Com podria dir-vos, si no la sabieu, la meva ciutat
La meva ciutat.
El verd l'acompanya i el blau l'amanyaga
Es seva l'onada i el mar encalmat
El port enmiralla núvols sense pressa
De vegades sembla que el temps s'ha aturat
Com podria dir-vos, si no la sabieu, la meva ciutat
La meva ciutat.
La tardor no porta cap vel d'anyorança
És tot esperança el setembre daurat
I enllà de les festes sonriu Barcelona
L'eterna, la jove que m'ha enamorat
La meva ciutat.
La meva ciutat, amb l'alba es desperta i és ampla
i oberta la meva ciutat.
La meva ciutat.
És feta amb les pedres i amb l'anima i l'aire
I el sol i les pluges de segles passats
És feta de vida que passa a corrues i és d'ara
Amb els homes d'ulls esperançats.
Amb arbres que vessen ocells a la Rambla
Amb flors que endiumengen vents de llibertat
Amb crits i banderes i gent abrandada
El treball i el somni caminen plegats.
Com podria dir-vos, si no la sabieu, la meva ciutat
La meva ciutat.
El verd l'acompanya i el blau l'amanyaga
Es seva l'onada i el mar encalmat
El port enmiralla núvols sense pressa
De vegades sembla que el temps s'ha aturat
Com podria dir-vos, si no la sabieu, la meva ciutat
La meva ciutat.
La tardor no porta cap vel d'anyorança
És tot esperança el setembre daurat
I enllà de les festes sonriu Barcelona
L'eterna, la jove que m'ha enamorat
La meva ciutat.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire